 |
| Carrer on estava la fonda Gaig a primers del segle XX. Foto del fons de Natàlia Gaig |
Explica en Mingo Borràs en el seu llibre “Gent Popular d'Horta” que “Encara no funcionava el tramvia a Horta que ja funcionava la cuina de Can Gaig, i en realitat va ser així, en febrer de 1869, Andreu Gaig i Torelló, casat amb Antonia Borràs i Marí, adquiereix l'establiment i el solar situat al carrer Dolça nº 4 , un tros de l'actual Pg. De Maragall, concretament el del final, entre els carrers Folch i part del Tajo, propietat d'Alexandre de Bacardí, un dels principals terratinents de l'època, on obra una taverna amb la bona pensada de posar un abeurador pels cavalls a l'entrada de l'establiment.
 |
| La primera casa de la dreta és la fonda de Can Gaig a principis del segle XX |
Els traginers feien parada per esmorzar i s'entaulaven amb soroll de plats, remors de veus i olor de guisats mentre a la porta de l'entrada els cavalls bevien aiguatot esperant als seus amos.
El carrer Dolça era la part final del que era és el Pg. Maragall, i aleshores era un dels llocs amb més transit d'entrada al poble d'Horta i havia un constant traginar d'anar i venir de carreters.
 |
| Entrada al poble d'Horta pel C. Dolça (ara fnal Pg. Maragall) principis del segle XX |
Tot començà amb una modesta taverna de poble, amb serveis d'esmorzar amb forquilla, menjars casolans com ara les mongetes amb botifarra, els menuts i el fetge amb ceba o el cap i pota que els carreters engolien amb bona gana amb un bon porró de vi al costat. Antonia Borràs tenia un caràcter emprenedor i fou l'ànima de la cada cop més freqüentada taverna, la qual va anar aconseguint més i més anomenada.
Curiosament en el mateix any 1869, data que va obri la taverna de Can Gaig, s'inicia la instal·lació de fanals al tram d'aquell sector.
L'establiment va mantenir el nom de taverna fins que la prematura mort de l'Andreu Gaig l'any 1907. Aleshores se'n fa càrrec el seu fill Frederic Gaig i Borràs que juntament amb la seva mare vídua li dóna un fort impuls. Va comprar més terrenys i va ampliar l'establiment i d'aquesta manera va néixer l'Hostal Can Gaig. Tenia setze habitacions de planta baixa i vuit per banda al llarg del patí destinades a la gent de pas per Horta, bàsicament pellaires procedents de Girona i Manresa que es quedaven a menjar i dormir. A la la feinada que comportava fer-se càrrec de l'hostal, s'havia de sumar la tasca d'elaboració de productes fruit de la matança del porc, que na Antònia inicià ja en temps de la taverna.
L'any 1940 a l'edat de 86 va morir Antònia Borràs i Marí la infatigable hostelera.
A la mort de la seva mare Frederic Gaig continua la seva tasca d'hosteler amb l'ajuda de la seva dona Carolina Folguera, i es consolida la bona fama del local i el tracte familiar que s'en dispensava. La Guerra Civil Espanyola 1936-1939, esdevé un fre al constant progrés de l'hostal. Horta com tota la nació sofria per les conseqüències del conflicte. S'havia de subsistir.
Acabada la guerra el seu fill Josep Gaig i Folguera casat amb Maria Framis i Gibert, conscient del que sempre havia representat a Horta can Gaig i amb l'esperit emprenedor heretat dels seus avantpassats, donarà una nova empenta al restaurant
 |
| Maria Framis a la cuina de la Fonda |
Es fan obres d'ampliació, s'organitza el servei de cuina i es mantenen les habitacions dels hostes, obrint així una nova etapa d'acord amb el nou sistema de vida del país que ressorgeix d'un malson.
A la fi de reactivar el negoci en Josep Gaig s'inclina per una cuina senzilla amb plats i preus populars, sense deixar de banda els plats delicats i especials, àpats de compromís dedicats a les famílies benestants de la barriada. Per informar a la clientela dels plats del dia, es feia servir una pissarra amb els preus al costat, on els plats s'anaven esborrant a mida que s'acabaven. Una persona solia menjar bé per 23 pessetes de l'època.
 |
| Recreació de foto antiga |
També havia el costum de cantar amb noms especials que tothom entenia, els plats que sortien de la cuina, per exemple : arròs borni o cec que volia dir arròs sense tall, Sopa de balles: sopa de mandonguilles, Arròs amb sabates: arròs amb musclos, etc. La verdura s'anunciava pels color, o sia de dos, tres o més colors segons les verdures que incloïa.
- Jo personalment havia anat alguns diumenges a can Gaig en la dècada dels 60 a dinar arròs amb els meus pares, era un fet molt especial que només ens podien permetre de tant en tant, no perquè els preus de la fonda fossin desproporcionats sinó perquè ells eren persones molt modestes i amb pocs recursos econòmics.
Corria l'any 1975 quan Carles Gaig es va fer càrrec de la fonda dels seus pares. Esperonat pel record dels seus avantpassats i amb la força de la seva joventut i recolzat per la seva dona Maria Àngels Ventura, el restaurant va experimentar l'impuls més important de la seva centenària trajectòria. L'acurada cuina i la gran professionalitat d'en Carles Gaig va conferir al restaurant una gran anomenada a nivell ja només de barri sinó de tota Barcelona, va guanyar diversos guardons en diversos congressos de cuina i finalment va conquerir una estrella Michelin en 1993.
 |
| Can Gaig en finals dels 90 |
I, al nostre entendre, aquí va començar la crònica de la fi de la seva estància a Horta. La fonda i el barri se li van quedar petit, es necessitava un altre local que posés de manifest el nou estatus dels Gaig i en 2004 es van traslladar a l'Eixample de Barcelona.
Tot plegat una llàstima, part de la història d'Horta acabava sota la picota de l'especulació immobiliària.
Un bon dia, vaig passar per davant del lloc on estava situada l'antiga Fonda Gaig i vaig adonar-me que l'havien enderrocat i que en el seu lloc s'estava vestint un monstre de pisos sense cap personalitat. Va morir un establiment i va morir també una part del nostre paisatge.
Fa poc he llegit en el diari que en Carles Gaig ha tornat a Horta, sembla que viu en una casa del carrer de la Rectòria. Una casa modernista que ha restaurat per tornar a les seves arrels. Troba pot ser, molt endins seu, a faltar la fonda de la seva família?.
Retalls de l'Artícle de Carme Escales per El Periódicode 17.10.2012, dedicat a en Carles Gaig.
Una gran cistella de vímet, en què hauria cabut perfectament aquell nen que acompanyava els pares a comprar al mercat d'Horta -llavors ubicat a la plaça d'Eivissa- és el primer record que connecta Carles Gaig amb la seva infància. Les compres a la plaça eren la matèria perquè l'àvia preparés els guisats, com uns molt apreciats fideus a la cassola, per als clients de la fonda que va regentar la família del cuiner des de l'any 1907.
Abans, l'establiment havia estat una freqüentada taverna, que van obrir el 1869 els avis del seu pare. «Els dos plats mítics de la meva besàvia Antònia, la fundadora de la taverna, eren el bacallà a la grandi colloni i l'arròs de colom», detalla Gaig. «I els canelons que feia la meva mare sempre estaran a la meva carta. És un petit homenatge», afirma el xef i veí d'Horta, hereu de la primera Fonda Gaig, en què, entre camps de blat de moro, la família de Carles Gaig oferia 16 habitacions a gent de pas i estiuejants en aquell Horta -va ser un poble fins al 1904- que compaginava d'aquesta forma vida de pagès i les vacances de famílies benestants de Barcelona.
«A Horta hi havia, a més a més, les bugaderes que rentaven la roba de gent de la ciutat», recorda. Menjars i begudes per als clients d'aquella fonda, majoritàriament obrers, mantenien les dones de la casa sempre ocupades i bolcades totalment en el negoci.
I, allà, enfilat dalt d'una caixa de fusta, el petit Gaig aconseguia dominar el fogó on ell mateix es preparava dos ous ferrats amb samfaina. «M'encantava untar-hi el pa. Era autosuficient», rememora l'artífex del restaurant Gaig, que va obtenir una estrella Michelin el 1993. És un espai culinari en el qual es poden degustar plats que tenen arrels a Horta, malgrat que el 2004 es va traslladar a l'Eixample.
Després d'haver viscut uns anys fora d'Horta, Carles Gaig ha tornat a viure al seu barri natal. El cuiner li ha donat a una casa de començaments del segle XX tot el que li cal per sentir-hi el benestar. «I hi he instal·lat una cuina de carbó, com les d'abans», precisa el veí del carrer de la Durant la infància i joventut de Carles Gaig, el transport que comunicava Horta amb la resta de la ciutat era el tramvia. El seu recorregut finalitzava a les portes de l'actual districte, a la confluència del passeig de Maragall i l'avinguda de Borbó, un lloc encara conegut com Els Quinze, «perquè 15 cèntims era el que valia el bitllet, des del centre fins allà», explica. «Els meus pares eren aficionats al cine i, com que a Horta les estrenes arribaven més tard, anàvem en tramvia fins al Coliseum a veure pel·lícules com Los diez mandamientos», recorda.
 |
| Carles Gaig a la porta de casa seva a Horta |
Altres hortencs que també van fer aquest viatge en tramvia són actualment veïns de Gaig. Amb ells torna a fer tertúlies en llocs com el celler Antonio, una històrica cantina; al bar Quimet, o al local del Foment Hortenc, del qual el popular xef ha estat soci tota la vida. «Als 6 anys ja venia a veure com ballaven. Retiraven les butaques de la platea del teatre i hi feien el ball. Jo m'asseia a les llotges, a mirar», diu. «Foment era un dels dos grans centres de cultura d'Horta. L'altre era l'Ateneu», precisa Gaig d'aquella època de festes a les cases i de romeries cap a Montserrat. Avui, la seva filla aprèn a cuidar un hort al col·legi del barri i els hortencs se segueixen saludant pel carrer. «M'encanta que a Horta es respira ambient de poble. Pots sentir 'bon dia'», detalla el propietari del Porta Gaig, el seu restaurant a la T1 de l'aeroport, i gestor de lacuina de l'Arrels de Soldeu, a l'estiu.
- Fonts informatives: Resum de la història de la Fonda Gaig del Llibre de Mingo Borrràs GENT POPULAR D'HORTA. Artícle del Periódico del 17.10.2012 de Carme Escales.
